Llengua japonesa

BIBLIOGRAFIA

2011-09-07T20:33:00.001+02:00

ARQUITECTURA Autor: AUPING, Michael Título: TADAO ANDO. Conversaciones con Michael Auping Colección: Conversaciones con... Editorial: Gustavo Gili Barcelona, 2002 - 94pp. Este libro reúne siete entrevistas realizadas a Tadao Ando a lo largo de cuatro años, de mayo de 1998 a abril de 2002. Lo que en principio pretendían ser unas charlas sobre el proyecto que Tadao Ando estaba realizando para el

BIBLIOGRAFIA – Perles

2011-09-07T19:53:00.000+02:00

Aqui presentamos aquellos libros consideradoss especiales por alguna razón. Autor: AKOCHA, Koato Título: CADA NOCHE UN HAIKU Editorial: EL LAGO EDICIONES S.L. Castelló, 2005 – Con un formato minimalista (11 x 15) y el diseño impecable de Rossana Zaera, el libro recoge las poesías que el autor regaló a su amigo todos los días que pasaron juntos desde su encuentro. Autor: ARCANGELI, P. (

IDIOMA JAPONÉS

2011-09-06T21:09:00.000+02:00

GRAMÁTICA Autor: BERNABÉ, Marc Título: JAPONÉS EN VIÑETAS (2 volúmenes) (Curso básico de japonés a través del manga) Editorial: NORMA EDITORIAL Barcelona 2005 - 293 pp. (En 2004 iba por la 4ª edición). En español (El primer volumen también en catalán). Utilizando el cómic (manga japonés), el autor se propone que el interesado en el idioma japonés aprenda a leer y a escribir dicha lengua a nivel

BIOGRAFIES

2011-09-06T20:28:00.002+02:00

DIRECTORES DE CINE Autor: SANTOS, ANTONIO (*)Título: KENJI MIZOGUCHI Editorial: CÁTEDRA (Signo e imagen/ Cineastas) Madrid, 1993 – 422 pp. Aproximación a la carrera de este genial director cuyo estilo se caracteriza por la lentitud, el estatismo y una serenidad inigualada en la historia del cine. Se cita y describe su filmografía que abarca desde 1923 con Ai ni yomigaeru hi (El día en que

BIBLIOGRAFIA GENERAL

2011-09-06T20:12:00.000+02:00

En aquest espai hi alberguem bibliografia, el contingut de la qual fa referència, únicament i exclusiva, a la cultura japonesa. La secció es presenta en espanyol, tal com apareixia en la primera etapa de Llengua Japonesa (any 2000 a MSN i posteriorment a LiveSpace fins a inicis de 2011). Per tal de facilitar la recerca hem disposat una mica d'ordre en la seva presentació, evitant la realització

PERÍFRASIS VERBALS CONSTRUÏDES AMB SURU

2011-09-05T21:26:00.001+02:00

...V-ō + TO SURU {probar/ assajar/ procurar/ intentar/veure de/ tractar de/ esforçar-se per/ voler/ estar per + inf.} Kare wa sore o wakarudeshyō to suru S'esforça per entendre-ho Iku no ato de chotto mae ni nemurō to suru Tracta de dormir una estona abans de marxar ...V-u + KOTO NI SURU {decidir/ acordar/ optar per} –Suposa la decisió puntual de primeres persones, de fer una cosa. Tabako wa

ALTRES SUBSTANTIUS COMPOSTOS

2011-03-13T19:36:00.003+01:00

Integren aquest grup els compostos formats per la simple coordinació dels seus elements. En distingim diverses combinacions: –Els constituits de dos elements dels que en resulten els nostres compostos formats de dos substantius o dos adjectius escrits entre guionet o bé dessoldats. 食堂.車 Shokudoo.shya {vagó restaurant} 紙.幣 Shi.hei {paper moneda} 南西 Minami.nishi {sud-oest} 物理.化学 Butsuri.kagaku {

PARTÍCULES ENUMERATIVES O DE COORDINACIÓ SIMPLE

2011-03-13T18:20:00.001+01:00

Són les encarregades de posar en ordre, amb l'objecte de formar un conjunt, dos o més elements d'un mateix nivell, enllaçant-los. TO { ...(i) ...i ... } Indica, en una enumeració, la llista completa de coses. Es repeteix després de cada element numerat, excepte a l'últim, que presenta la partícula corresponent a la funció sintàctica de l'enunciat. Fukubiki de watashi ni ningyoo to baketsu to

L'ASPECTE VERBAL: -TE IRU I -TE ARU

2011-02-26T19:14:00.001+01:00

L'acció verbal enquibeix en el seu sí certs matisos d'ordre temporal com la momentànietat, la reiteració, la durada, el començament o l'acabament de l'acció, etc., que els temps verbals no recullen en la seva conjugació. Aquestes maneres diferents de considerar l'acció del verb tenen cabuda en els anomenats aspectes, als que es recorre per assenyalar la diferència entre valor imperfectiu –el que

EL VERB DE ARU

2011-02-09T21:38:00.001+01:00

DE ARU correspon al verb {ésser} com indicatiu d'un estat present i ocupa el mateix lloc de DESU o DA (DE ARU per a la llengua escrita, DESU per a la llengua oral polida i DA, també per a la llengua oral però a nivell col.loquial). El verb DE ARU expressa: –Sentit d'inclussió dins d'un conjunt més ampli: un grup, una classe, un col.lectiu, etc. Gasu wa danbō no sōchi desu El gas és un sistema

ELS VERBS ATRIBUTIUS

2011-02-09T21:22:00.001+01:00

Els verbs DE ARU, NARU, IRU i ARU són fonamentalment verbs atributius i, com a tals, estableixen la connexió gramatical entre el subjecte o tema i el predicat que els segueix. En aquest capítol tractarem d'explicar el caràcter copulatiu de cada un d'aquests verbs sense descuidar altres significats bàsics dels que, com a verbs individuals i auxiliars que són, posseeixen. D'entrada direm que la

3.3 L’ESCRIPTURA IDEOGRAFICA

2011-01-29T19:27:00.002+01:00

L’escriptura ideogràfica, en contrast amb la d’ordre fonètic que s’expressa per sons, es realitza a través de signes visuals que per ells mateixos constitueixen un sistema. Per exemple, així com en català (semblant a les cultures europees occidentals que fan servir l’abecedari) per fer entendre al nostre interlocutor el concepte “arbre” escrivim /a/, /r/, /b/, /r/, /e/, les cultures que es valen

3.2 COM SÓN I COM S’ESCRIUEN ELS KANJI

2011-01-29T19:18:00.003+01:00

A mida que els anem treballant descobrirem que hi ha kanji que, malgrat els canvis originats amb el transcurs del temps guarden encara semblança amb la ideografia original, aquella que representava, a través d’un dibuix i de manera esquemàtica, un objecte o idea. 山• yama {muntanya} 火• hi {foc} 日• hi {sol} 月• tsuki {lluna} 人• hito {persona} 手• te {ma} 皿• sara {plat} 口• kuchi {boca

13.3 LES REPRESENTACIONS DE L'ADJECTIU

2011-01-04T18:17:00.002+01:00

Si en català les funcions de l'adjectiu estan representades per mots clarament identificables, en japonès, encara que a efectes formals actuen com adjectius, els mots no sempre pertanyen exclusivament al seu grup. Vegem-ho tot seguit. Qualificatiu Quan indica la característica única d'un nom, estigui aquest en el grup nominal o verbal. Dai sensoo no subete koto ga wakarimasuConeix tots els fets

L'ADJECTIU

2010-12-10T14:25:00.004+01:00

L'adjectiu, en oposició al substantiu, refereix d'aquest últim una qualitat o accident: designa, per tant, quelcom que no existeix en si mateix sinó que es fa dependent d'alguna persona o cosa. L'adjectiu japonès, igual que el nom, no admet marques de gènere i de nombre. 13.1 TIPOLOGIA DE L'ADJECTIU En aquest capítol ens referirem, bàsicament, al coneixement i comprensió de dos grans grups

02 ELS SONS DEL JAPONÈS

2010-12-08T18:51:00.003+01:00

L’idioma japonès disposa d’un total de 104 síl·labes amb les quals garanteix els sons que els seus parlants emeten quan es comuniquen verbalment. Amb aquests sons tant es cobreix la lectura dels sil·labaris dels seus dos mètodes d’escriptura kana, derivats dels caràcters xinesos, com la dels 1850 kanji més comuns (Tooyoo Kanji), d’aprenentatge obligatori per als estudiants japonesos. En el

18.3.4 ALTRES MODALITATS DE FRASE INTERROGATIVA DIRECTA

2010-11-28T19:33:00.004+01:00

Formem frases interrogatives per demanar la conformitat d'una segona persona per a fer quelcom: ...YOKATTARA (YOROSHIKATTARA)... + V-masen KA {Que et sembla si/ que em dius de/ que tal si...?} Yoru, roku konsaato ni yokattara isshyo ni ikimasen ka Aquesta nit, que et sembla si anem al concert de rock? Sono roo.jin no ga machi wo yoroshikattara toorimasen ka I si ajudéssim a aquest vellet a

18.4.3 CAMPS D'EXPRESSIÓ

2010-11-28T19:21:00.001+01:00

• Fórmules de comunicació social: salutacions, felicitacions, etc. KON NICHI WA!/ O.HAYOO GOZAIMASU! Bon dia! KON BAN WA! Bona nit! O.YASUMI NASAI! Que descanseu! JYAA, MATA ATO DE!/ SAYOONARA! Fins ara!, Adéu-siau! TADA IMA Déu vos guard!, Ja soc aquí! OI!, MOSHI!, ARA!, OYA! Hola!, Que tal! MOSHI! MOSHI! Digueu! (al telèfon) KANPAI! Salut!, Xin! Xin! ... BAN ZAI! Visca ...! O.TANJYOOBI

18.3.2 PETICIONS DE FAVOR

2010-11-28T19:13:00.001+01:00

Per demanar un favor podem recórrer als següents models de formulació: –V-te + ITADAKEMASU KA/ ITADAKEMASEN KA –V-te + ITADAKENAI DESHYOO/ ITADAKEMASEN DESHYOO {Per favor/ si et plau... pot/ vol/ li va bé de + infinitiu} Les primeres fórmules s'usen entre persones que es tenen molta franquesa per a demanar favors d'escassa importància; les restants, força més acurades, resulten més idònies en

8.2 INTERROGATIUS PRONOMS O ADJECTIUS

2010-10-28T18:04:00.002+02:00

Per referir-nos a persones DARE, DONATA (més educat) + GA, WO, NO, NI, TO, etc.{qui?, quina persona?} Yoru, dare ga yuushyoku wo tabe ni kuru deshyoo kaQui ve a sopar aquest vespre? (Anata wa) hoka ni dare to Finrando kara ikimasu kaAmb qui més (a part d’algú altre) te'n vas a Finlàndia? Donata denwa de(Al telèfon) Amb qui parlo? Per demanar informació d'una cosa, per conèixer-ne la naturalesa.

TEMA 8 ELS INTERROGATIUS

2010-10-28T17:48:00.004+02:00

El grup d'interrogatius, classificats en pronoms, adjectius, adverbis i conjuncions, interpel·len circumstàncies distintes que podem respondre: –A través dels corresponents informatius o relatius.–Mitjançant partícules de valor conjuntiu. Si proposem el grup de pronoms i adjectius junts és perquè tots ells admeten funcions ambivalents. Uns i altres es distingeixen: els primers per designar una

19.2 ELS SIGNES DE PUNTUACIÓ COM A ELEMENTS D'ENLLAÇ D’ORACIONS

2010-10-27T21:37:00.004+02:00

Els signes de puntuació tradueixen, en l’escriptura, les pauses que efectuem en el comportament oral: amb els dos punts (:) detenim el discurs per cridar l’atenció sobre el que ve després; introduïm cites textuals a través de cometes (“ “); (" "), intercalem una frase dins d’una altra mitjançant parèntesis ([ ], { }), etc. Sense ells, l’escriptura podria resultar dubtosa i el significat de les

19.1 L'ORACIÓ COMPOSTA JUXTAPOSADA

2010-10-27T19:45:00.004+02:00

Per juxtaposició s'entén l'acció de posar una frase al costat d'una altra sense interposició de cap lligam. Quan els parlants pronunciem un seguit d'oracions establim, mentalment, un ordre d'emissió determinat que va unit a la presència de pauses, entonacions i altres trets prosòdics que assenyalen quines parts del discurs sentim com a més importants. Si més no, ens adonem que en el llenguatge

L'ORACIÓ COMPOSTA

2010-10-27T19:39:00.001+02:00

En apartats anteriors hem examinat algunes construccions obtingudes de la unió de dos elements sintàctics de manera que, en quedar dependent un de l'altre, es creava una relació de subordinació simple o complementària: un nom a un altre nom, un adjectiu o un adverbi a un verb, etc. Gurasu no koppu {got de vidre} Tsukai yasui {fàcil d'utilitzar} Shikiri ni nonde iru {beu sovint} Kare to wakatte

20.14 L'AUGMENT DE VOCABULARI

2010-09-08T19:31:00.003+02:00

Avui dia resulta difícil trobar un idioma al món que als darrers anys no hagi patit influències d’alguna mena en el seu vocabulari. Les migracions, les noves tecnologies, l’abundor a través dels medis de comunicación de vocables de carácter científic, tècnic o filosòfic, la interacció cultural i, perquè obviar-ho, la moda (conegut com a ryuukoo.go al Japó), no paren d’aportar a totes les llengües

20.11.4 FORMACIÓ D'ADVERBIS HABILITATS

2010-09-08T19:26:00.001+02:00

Pas de nom a adverbi –Molts noms substantius (entre els que hi comptem les arrels verbals) i noms adjectivals (aquestos perden l'acabament en -na en la transformació), es converteixen en adverbis o en locucions adverbials quan se'ls hi afegeix la partícula NI. La majoria dels nous adverbis equivalen als que nosaltres acabem en {-ment}. HONTO NI {verdaderament/ en veritat} HOKA NI {altrament/

20.7 FORMACIÓ DE NOMS COMPOSTOS PER UNIÓ DELS ELEMENTS INTEGRANTS

2010-08-31T19:35:00.002+02:00

La Llengua Japonesa ha gaudit, des d'antic, d'una gran capacitat en la composició de mots mitjançant l'annexió o la combinació. Examinarem, primer de tot, les composicions nominals formades d'elements gramaticals que, per separat, mostren autonomia lèxica, és a dir, que des d'un punt de vista semàntic conserven plenitud de significat. Tot i que ja ho expliquem al punt 20.12.1 us avancem que

TEMA 10 ELS NUMERALS CARDINALS

2010-07-19T12:03:00.004+02:00

Els numerals -ho veurem més extensament a l'apartat dedicat als substantius- es comporten, en japonès, sempre com a noms. Indiquen la quantitat exacta (cardinals), l'ordre (ordinals), les fraccions i la multiplicitat. Hakkai - El vuitè pis Sambun no ichi no ningen - Un terç de la humanitat Bai no kyuuryoo - Paga doble Fins el número 10 existeixen dues sèries de cardinals: la 1ª, d'origen

14.6.10 VALORS DEL FUTUR JAPONÈS

2010-05-13T14:29:00.002+02:00

El futur japonès, que no assenyala mai un fet segur o una realitat, abasta una àmplia varietat predicativa assentada sobre criteris totalment subjectius. Identifiquem: El suggeriment Quan el parlant demana a la persona que escolta, animant-la -i animant-se un mateix- de fer alguna cosa. Es tracta d'una invitació suau a partir de la interrogació que s'usa per avaluar la voluntat de la primera

14.6.4 VALORS DEL PRETÈRIT

2010-05-13T14:20:00.001+02:00

En japonès, el passat aglutina la majoria de temps pretèrits d'indicatiu del que gaudeix el català i s'usa: -Per a descriure situacions passades d'aspecte imperfectiu, algunes vegades simultànies Akanboo wa tenshi no yoo ni nemashita Les criatures dormien com angelets Doshaburi ni fute soshite nanimo ga kasa o arimasen deshita Plovia a bots i a barrals i ningú portava paraigües -Per descriure

14.6.1 VALORS DEL PRESENT

2010-05-13T14:09:00.001+02:00

Els valors primordials del present japonès, per demés força coincidents amb els del present de la llengua catalana, serveixen per identificar: -Fenòmens naturals, veritats tangibles o universals, fets permanents i qualsevol acció que tingui valor genèric. Hi ga higashi kara dete soshite nishi ni shizumu El sol surt de l'Est i es pon a l'Oest Ni juu kara hachi hiku to juu ni nokoru Si de 20 en

14.5.1 FORMACIÓ DEL GERUNDI JAPONÈS

2010-04-27T13:15:00.001+02:00

El gerundi dels diferents grups verbals presenten formacions desiguals en la forma plana afirmativa, d'acord amb l'acabament sil·làbic d'origen. Si prenem com a referència l'infinitiu (també anomenat present o futur immediat) obtindrem el gerundi reemplaçant l'últim grup de fonemes pels sufixos que s'indiquen a la primera columna del quadre de conjugacions (forma plana afirmativa), uns i altres

13.8.1 HAZU/ ...NI CHIGAI NAI/ SOO

2010-04-12T20:59:00.002+02:00

HAZU HAZU és un nom funcional el significat del qual es pot traduir com {ha d'haver... perquè...}, {és lògic, natural que... perquè...}, {estic segura de...}, {juraria que...}, etc. Direm que qui parla amb aquestes expressions ho fa perquè té indicis suficients per creure que el què diu coincideix amb la realitat. Kaban no naka ni sore wo oida hazu desu Estic segura d'haver-ho posat dins de la

13.8 AUXILIARS ADJECTIVALS

2010-04-12T20:20:00.002+02:00

A través d'indicis o senyals més o menys objectius, els humans emetem judicis o suposicions que es mouen entre allò que es pot constatar com a cert i allò altre només aparent. Els mots que aquí incloem, emparentats amb les idees d'equiparació o semblança, no pertanyen a un sol conjunt gramatical però tenen la característica que tots ells es comporten, a nivell de sintaxis, com adjectius. Les

11.1 L’HORA I ELS SEUS INTERVALS TEMPORALS

2010-04-04T18:32:00.005+02:00

Quan parlem del temps, la majoria de les cultures distingim dues coses: l’hora del dia que indica el rellotge o el temps en el qual va passar, passa o passarà quelcom. Però resulta evident que durant el dia, sovint no en tenim prou en assenyalar el temps d’una manera aproximada, sinó que ens cal calcular-lo de manera exacta. Així, a la pregunta Nan ji desu ka {quina hora és?}, podem contestar: 7

14.14.1 EL DESIG

2010-03-21T21:35:00.003+01:00

La intenció de voler obtenir quelcom no es formula mai obertament en japonès a no ser que sigui en un contexte infantil, familiar o d'oberta companyonia. Quan algú demostra que se sent atret per alguna cosa fins el punt de voler-la aconseguir s'estableix entre interlocutors -o entre petició i consecució- un marge de possibilitats verbals que, a la pràctica, mai s'inclina per la radicalitat. Per a

20.11.2 FORMACIÓ D'ADJECTIUS HABILITATS

2010-03-18T18:59:00.004+01:00

Pas de nom a adjectiu -Els noms actuen d'adjectius quan van acompanyats de la partícula NO i s'anteposen a un altre nom, operant els primers com a termes complementaris del nucli o, el que és el mateix, com a qualificatiu o atribut del substantiu que precedeixen. KIN {or} KIN NO {daurat/ d'or} TSUKI {lluna} TSUKI NO {llunar/ propi de la lluna} HIFU {cutis/ epidermis} HIFU NO {cutani/ epidèrmic}

ELS POSSESSIUS

2010-03-05T18:09:00.003+01:00

Un possessiu és l'adjectiu o el pronom que expressa una idea de possessió, de pertinença, etc., podent fer referència a un sol o a diversos posseïdors: el meu, la teva, els seus... la nostra, la vostra, el seu, llurs, etc. Aquesta definició la podem ampliar dient que el possessiu és una simple relació de correspondència d'algú o d'alguna cosa respecte al nom que determina, un recurs que la

17.2.4 DOBLE PRESÈNCIA DE WA I GA

2010-02-25T19:06:00.001+01:00

En japonès existeix una construcció de frase simple tremendament productiva, amb una organització interna molt especial. Es tracta d'una expressió enunciativa amb algunes de les senyals típiques de l'oració exhortativa -intensitat més destacada d'algunes paraules- coneguda amb el nom de frase de tema-subjecte. El tema es distingeix perquè va acompanyat de WA mentre que la resta de la frase, que

17.2.3 ALTRES USOS DE GA

2010-02-25T19:01:00.000+01:00

Com a posposició GA s'usa: -A les locucions adjectivals en les que s'emfatitza la qualitat del nom. Aquestes formacions, si les volem més polides, hem d'acabar-les sempre amb el verb DE ARU (DESU). Hi ataru ga ii {soleiat/ de bona exposició solar} Atama ga ii {intel.ligent/ espabilat de cap} Se ga takai {alt/ elevat d'esquena} Kuchi ga karui {indiscret/ de boca lleugera} Nedan ga yasui {barat/

17.2.2 WA, PARTÍCULA DE SUBSTITUCIÓ I REFORÇ

2010-02-25T18:55:00.000+01:00

La partícula WA, limitada dins la tira fònica a la labor d'atansar l'àmbit de referència al context general, sovint supleix l'exercici d'altres posposicions, o bé les acompanya amb la finalitat de dotar-les d'una notació emfàtica. En qualsevol cas, la posposició WA mostra un caràcter fronterer entre dos enunciats, essent allò que es diu en el segon, una restricció o una cosa contrària a la

18.3.1 SOL·LICITUDS DE PERMISOS: AUTORITZACIONS I DENEGACIONS

2010-02-23T14:50:00.001+01:00

Quan sol·licitem d'alguna persona el consentiment formal de fer alguna cosa que requereix la seva aprovació o interdicció (de fet aquesta última, no per menys esperada deixa de donar-se), usem certs registres interrogatius que s'ajusten a les circumstàncies del moment. Vegem els més importants. Davant de possibles referents: V-te MO.../ Adj[-i ] KUTE MO.../ Adj[-na] DE MO.../ Subst. DE MO...

10.6. Els sufixos comptables

2010-02-05T22:21:00.005+01:00

En japonès, a l'hora de comptar ens trobem amb dues distincions força notables respecte de les llengües occidentals. La primera dissimilitud -n'és la principal- se centra en la utilització de certs sufixos d'obligada unió als cardinals que acompanyen quan volem precisar la naturalesa dels objectes numerats. Per fer-nos una idea direm que en català trobem el mateix sistema, encara que molt més

18.4.2 FORMES I PRESENTACIONS DE L'EXCLAMACIÓ

2009-11-14T18:07:00.005+01:00

En japonès, les característiques gramaticals de l'exclamació es mostren mitjancant: • Partícules emfàtiques. • Interjeccions espontànies, a penes articulades. A / Ah!, Oh!, Vaja! AA / Ah!, Oh!, Ai! E / Si!, Bé!, Apa!, Renoi! EE / Si!, Doncs...! OI / Ei!, Ep! HAA / Ah!, Òndia!, Diantre! HOO / Bufa!, Noi!, Té! Mira! OYA / Mita'l! (o Mí-ta-la!), Com hi ha món! MAA / Oh!, Aguaita!, Valguem Déu! ..

18.3 L'ORACIÓ INTERROGATIVA

2009-11-14T16:31:00.003+01:00

Amb una pregunta interrogativa el parlant demana al seu interlocutor d'assabentar-se respecte d'un fet o una qüestió per la que mostra, o bé interès o bé ignorància. En aquest tipus de frase, l'ús del verb afirmatiu o negatiu és opcional: de fet, el sentit en una o altra modalitat no varia massa perquè qui la formula sempre espera una resposta precisa, afirmativa o negativa. Val a dir que, en

17.1 CRITERIS DIVISORIS DE LES POSPOSICIONS JAPONESES

2009-11-14T14:36:00.005+01:00

La definició clàssica de preposició és aquella que la descriu com l'element que serveix per unir paraules explicant la relació que existeix entre elles. En japonès les paraules que fan la funció de les nostres preposicions s'anomenen partícules o posposicions, precisament perquè, a l'inrevés del català, l'element inicial de la relacio és el complement d'aquell altre que figura després. En la

20.11.1 FORMACIÓ DE SUBSTANTIUS HABILITATS

2009-05-05T19:53:00.002+02:00

Pas d'adjectiu a nom -Els adjectius del grup de [-i] presenten varies opcions per esdevenir noms. Una d'elles consisteix en canviar aquesta [-i] per [sa], obtenint així la qualitat abstracta dels qualificatius. HIRO (-i) {ample} HIRO [sa] {amplada} WAKA (-i) {jove} WAKA [sa] {joventut} OMO (-i) {pesat} OMO [sa] {pes, pesantor} KURO (-i) {negre} KURO [sa] {negrura} URESHI (-i) {feliç} URESHI [sa]

20.11 FORMACIÓ DE DERIVATS PER HABILITACIÓ

2009-05-05T19:45:00.002+02:00

Mitjançant l'afegitó o la semi-superposició de sufixos és possible el canvi de categoria de les paraules japoneses. La hipostasi, nom amb el que es coneix el pas d'una categoria gramatical a una altra, inclou, no només les modificacions morfològiques, i conseqüentment sintàctiques, sinó que presuposen, en la majoria dels casos, variacions en el significat. En els següents punts examinarem les

20.10 DERIVATS ADJECTIUS OBTINGUTS PER SUFIXACIÓ

2009-05-05T19:17:00.002+02:00

(-PPOI) {tenir aspecte/ aparença/ pinta de}. Que tendeix, que tira a: {-os/ -is/ -enc} S'uneix directament a noms, noms substantius, arrels adjectivals i arrels verbals. SHYOPPOI {salabrós}: de SHYO {sal} ABURAPPOI {greixós/ llardós}: de ABURA {greix} MIZUPPOI {aigualit/ aquós}: de MIZU {aigua} WASUREPPOI {oblidadís/ despistat}: de WASURERU {oblidar} OKORIPPOI {colèric/ irritable}: de OKORU {

20.1 LA MOBILITAT DEL VOCABULARI JAPONÈS

2009-05-03T20:12:00.001+02:00

La variabilitat del vocabulari és un fenomen constant de totes les llengües vives de la Terra. Qualsevol canvi en el terreny de les idees, l'adquisició de nous costums, el neixement d'institucions o organitzacions, el progrés de la Ciència, la transformació de qualsevol espai del microcosmos humà, fins i tot la simple moda obliga als parlants a adequar el llenguatge d'acord amb aquests canvis.

12.5 PARTICULARITATS D'ALGUNS SUBSTANTIUS: tokoro, hodo, hõ, mama

2009-05-03T19:18:00.000+02:00

En japonès existeixen uns noms, de significats distints, anomenats substantius formals precisament perquè gaudeixen d'una certa flexibilitat semàntica que els permet, un cop adaptats dins de l'estructura sintàctica, diversificar el seu sentit original. Posem atenció als més importants.TOKOROCom a substantiu ordinari pot significar: 1. Lloc, indret, paratge, localitat/ direcció, residència,

12.4 IDEA DE PLURALITAT

2009-05-02T18:48:00.000+02:00

Encara que a l'idioma japonès el nombre és quasi inexistent s'ajuda d'alguns procediments quan es vol expressar idea de pluralitat:. Per a les persones es formula mitjançant l’afegitó de l’element -TACHI quan ens referim a un col.lectiu format per persones dedicades a una activitat laboral determinada {col.lectiu/ classe/ grup/ conjunt}.SENSEI.TACHI {el professorat}UNDOO.TACHI {els esportistes}

12.3 GÈNERE DELS NOMS SUBSTANTIUS

2009-05-01T20:07:00.000+02:00

La llengua japonesa no admet el gènere gramatical dels substantius; no té per tant femení, ni masculí, ni neutre. Només en els següents casos aquesta regla no resulta aplicable:. Quan ens referim al nom de les persones: Sakiko, Nozomi, Keiko, Sonoe, Atsuko, etc., per les dones; Kenji, Kimio, Mitsuo, Yukio, Jun, etc., pels homes.. Quan enunciem als integrants de la familia: pare, mare, cosí,

14.16.2 DISTINTIUS I USOS DE LA VEU PASSIVA

2009-05-01T16:22:00.000+02:00

En japonès poden actuar com a passius –ho recordem- tant els verbs transitius com els intransitius, possibilitat que no admet el català per la incapacitat que tenen, els darrers, de fer passar l'acció que descriuen de l'objecte actiu al subjecte passiu. (Recordem que nosaltres hem de recórrer a la passiva reflexa en aquests casos).(Kare wa) okusama ni nigerarete sukoshi komatte imasuEstà una mica

14.16.1 Estructura bàsica de la frase passiva japonesa

2009-04-29T20:40:00.000+02:00

( ...WA/ GA) ...NI (KARA/ DE/ NI YOTTE) ...WO + Verb ...(r)ARERU...WA/ GA corresponen al subjecte pacient -en català coincideix amb el complement indirecte- o al tema de referència, respectivament (en japonès s'ometen quasi sempre)....NI (o KARA) afecta a l'executor de l'activitat com a causant d’alguna cosa. Cal posar DE si l'agent causant és inanimat, un mitjà o un instrument. NI YOTTE indica

14.16 LA VEU PASSIVA

2009-04-29T20:35:00.001+02:00

Si existeix un tema de difícil comparació entre el català i el japonès aquest és, fora dubtes, el relatiu a la veu passiva. En primer lloc perquè cal tenir en compte, abans d'entrar en cap mena d'anàlisi, el peculiar ús que el japonès en fa de l'esmentada fórmula verbal i, en segon lloc, perquè després d'atendre les explicacions ens adonarem que el simple intent de cercar correspondencies d'ús

14.3 Morfologia verbal

2009-02-28T19:01:00.000+01:00

Si al punt anterior hem distribuit els verbs en grups ha estat amb el propòsit de diferenciar l'arrel o part fixa verbal de la resta de la formació. Una vegada reconeguda la base verbal li unirem, seguint el sistema de bases, els engranatges vocàlics i sil.làbics que han de permetre, a la conjugació dels temps en les formes afirmativa i negativa, la derivació provinent per a la consecució de les

14.4 Els estils de conjugació

2009-02-28T12:51:00.000+01:00

En exemples precedents hem detectat la presència de verbs que encara que els traduïm amb idèntic significat, tenen presentacions diferents.Natsu yasumi ni umi e ikimasu/ iku/ iku yoPer les vacances d'estiu vaig al marLa primera frase (...ikimasu) ens ensenya la forma polida que els japonesos usen quan el nivell o la relació social entre els interlocutors és distant: la que hi ha entre un director

5.4 Pronoms d'acció reflexiva

2009-02-19T19:53:00.000+01:00

Els pronoms {em, et, es} per al singular, i {ens, us, es} per al plural, que en català acompanyen el verb amb la finalitat d'esdevenir reflexius, no tenen traducció en japonès. Al seu lloc, i per tal d’obtenir sintàcticament la forma reflexiva la llengua japonesa es val:-De verbs intransitius que corresponen, la majoria de les vegades, a una construcció reflexiva.---> [Intransitivitat verbal]-De

5.3.1 Equivalències d'ús dels pronoms àtons amb els mots japonesos corresponents

2009-02-18T19:11:00.000+01:00

Per començar direm que hem dividit aquest espai en tants grups com funcions pronominals compendia la llengua catalana amb la presentació d’exemples esquemàtics i representatius d'una sola de les formes possibles de cada pronom. A les agrupacions no hi figuren els pronoms en funció reflexiva i recíproca que presentem en un altre apartat.Pronoms en funció de subjecte {en} (*)Gurafu yooshi ga

5.3 Com resolt la llengua japonesa la falta de pronoms àtons

2009-02-18T18:54:00.000+01:00

No hem d'oblidar que si les llengües es valen de pronoms és degut a la tendència universal d'estalviar al màxim la repetició de paraules. Referir-se a alguna cosa sense mencionar-la directament suposa, per a qui no disposa de substituts concrets, haver de buscar els dispositius adequats que resolguin tal mancança.Si durant una conversa els japonesos saben de sobres a qui o a què es refereixen,

5.1.1 Formes dels pronoms personals tònics

2009-02-18T18:24:00.000+01:00

Ens referim aquí als dos camps referencials enfrontats en el discurs, locutor o primera persona i interlocutor o segona persona; així mateix, al tercer camp referencial o tercera persona, referida sempre per les altres dues. Caldrà tenir molt de compte a l'utilitzar-los.Signes convencionals:(<) usats només per homes; (=) usats entre iguals (homes i dones); (*) dirigit a un inferior (segons

5.1 ELS PRONOMS PERSONALS

2009-02-18T18:20:00.001+01:00

En els casos i la mesura en que la llengua catalana utilitza els pronoms personals, la llengua japonesa guarda el costum de callar-los sistemàticament quan son subjecte: els de primera persona a les oracions assertives, i els de segona a les interrogatives. De fet, només es presenten en frases aïllades, com són les que s'estilen als diccionaris o a les gramàtiques de text, com la que la que

El pronom

2009-02-18T18:09:00.000+01:00

Quan parlem i ho fem dins d'un raonament en veu alta extens, és possible evitar la reiteració d'elements sintàctics referits a persones, coses o fets, gràcies a la presència de paraules que els reemplacen i que anomenem pronoms.En japonès, els noms de substitució o noms segons, tenen sempre una funció substantiva referida de manera directe als elements esmentats abans; i diem de manera directe

5.2 Locucions pronominals

2009-01-05T21:40:00.000+01:00

Formacions amb valor de pronom, els pronoms de tercera persona són, en un sentit etimològic, els únics que de veritat substitueixen el nom. Coneguem els més importants.KONO KATA, SONO KATA, ANO KATA, són locucions pronominals de respecte usades tant per dones com per homes. Equivalen a {aquest/ aqueix/ aquell senyor o senyora} i van dirigides a persones que no es coneixen prou.KONO HITO, SONO

5.1.3 Funcions dels pronoms personals tònics

2009-01-05T21:29:00.000+01:00

Sense oblidar el caràcter nominal del pronom, sempre que vulguem diferenciar un cas d'un altre -o una funció sintàctica d'una altra- serà imprescindible la presència de partícules o de fórmules preposicionals:- Pel cas nominatiu o subjecte de la frase simple (WA, MO...)- Pel cas vocatiu -quan ens adrecem a la persona- (YA, YO, WO...)- Pel cas acusatiu o complement directe (WO, WA...)- Pel cas

5.1.2 INTERPRETACIÓ DELS PRENOMS PERSONALS TÒNICS

2009-01-05T21:15:00.003+01:00

La traducció del pronom de primera persona WATAKUSHI podria ben ser {un servidor} o {nosaltres}, plural de modèstia equivalent a {jo}. ATASHI és un corresponent familiar de WATASHI. ORE pot tenir connotacions vulgars. Pel que fa als pronoms de segona persona, OTAKU s'usa només quan no es coneix el nom de la persona a qui ens adrecem i és equivalent al tractament de vostè. ANATA es tradueix per {

14.7.5 Perífrasis verbals construïdes amb el verb Naru

2009-01-05T20:49:00.000+01:00

· Una frase + Koto ni naru {decidir que/ acordar/ disposar/ optar per/ arribar a...}Amb la fórmula Koto ni naru el fet expressat a la frase pren forma de manera espontània sense que la voluntat del parlant hi participi per a res, a l'inrevés de Koto ni suru. A nivell semàntic, la construcció a la que ens referim s'inclou dins de la passiva degut precisament a que el subjecte, pacient en aquest

07.1 Radicals i categories

2009-01-05T19:50:00.000+01:00

Tots els demostratius s'organitzen al voltant del sistema anomenat KO-SO-A-DO, radicals que serveixen per indicar distància de persones, coses o llocs respecte d'un dels protagonistes del discurs:-KO: el jo-SO: el no jo-A: el no jo, no tu-DO: pertanyent a l'interrogatiuEls esmentats radicals formen les següents categories gramaticals:-Demostratius pronoms: KORE, SORE, ARE, DORE-Demostratius de

Llengua japonesa: 14.7.4 El verb Naru

2008-06-25T21:41:00.000+02:00

Llengua japonesa: 14.7.4 El verb Naru

14.7.4 El verb Naru

2008-06-25T20:29:00.000+02:00

· Naru és un verb polivalent: intransitiu per excel·lència, actua també com a copulatiu, auxiliar i pronominal. Pot equivaler a:{Fer/ servir (com) de + l'objecte de comparació}Eiga ni waruhito ni narimasuA la pel·lícula fa d'home dolentKore wa juutan ni narudeshyooAixò em servirà de catifa{Constar, ésser format/ constituït/ compost de...}Mizu wa sanso to suiso kara narimasuL'aigua es compon (la

Llengua japonesa: 14.5.3 Ús del gerundi

2008-06-25T20:24:00.000+02:00

Llengua japonesa: 14.5.3 Ús del gerundi

14.5.3 Ús del gerundi

2008-06-25T19:49:00.000+02:00

El gerundi resulta, en japonès, la inflexió verbal de més servei i la seva presència a la frase es fa necessària:· Per expressar la forma simple indicativa de no anterioritat (-nt) i la forma composta que si l'expressa (havent + participi). En aquesta última composició el gerundi va seguit de la partícula KARA.Ningyoo de asonde gogo wo tanoshiku sugosuPassen la tarda jugant a ninesHaien wa shite

Llengua japonesa: 14.1 Característiques generals

2008-06-02T21:27:00.000+02:00

Llengua japonesa: 14.1 Característiques generals

14.1 Característiques generals

2008-06-02T21:21:00.000+02:00

El verb és un mot variable que ens indica el comportament de totes les coses del món: una acció, un procés, un esdeveniment, un estat... El verb sol, sense elements complementaris, assegura ja una idea completa en formar el nucli del predicat (recordem que en japonès l'adjectiu verbal assumeix també aquesta funció).A la frase japonesa tots els elements que estan en relació gramatical amb el verb,

Llengua japonesa: 18.3.3 L'oració interrogativa indirecta

2008-06-02T21:03:00.000+02:00

Llengua japonesa: 18.3.3 L'oració interrogativa indirecta

Llengua japonesa: 17.2.1 Usos de WA i GA

2008-06-02T20:10:00.000+02:00

Llengua japonesa: 17.2.1 Usos de WA i GA

Llengua japonesa: 17.2 Posposicions introductòries de subjecte o tema

2008-06-02T20:04:00.000+02:00

Llengua japonesa: 17.2 Posposicions introductòries de subjecte o tema

Llengua japonesa: 14.2 Els grups verbals

2008-06-02T20:02:00.000+02:00

Llengua japonesa: 14.2 Els grups verbals

Llengua japonesa: 13.7 Gradació dels adjectius

2008-06-02T19:54:00.000+02:00

Llengua japonesa: 13.7 Gradació dels adjectius

Llengua japonesa: Llengua japonesa: 12.1 Els noms japonesos: proposta d'ordenació

2008-06-02T19:43:00.000+02:00

Llengua japonesa: Llengua japonesa: 12.1 Els noms japonesos: proposta d'ordenació

Llengua japonesa: 12.1 Els noms japonesos: proposta d'ordenació

2008-06-02T19:39:00.000+02:00

Llengua japonesa: 12.1 Els noms japonesos: proposta d'ordenació

Llengua japonesa: 10.6 Els sufixos comptables

2008-06-01T21:59:00.000+02:00

Llengua japonesa: 10.6 Els sufixos comptables

Llengua japonesa: 09.5 Quantitatius

2008-06-01T21:54:00.000+02:00

Llengua japonesa: 09.5 Quantitatius

Llengua japonesa: 09.4 Determinatius pronoms

2008-06-01T21:52:00.000+02:00

Llengua japonesa: 09.4 Determinatius pronoms

Llengua japonesa: 07.3 Demostratius adjectivals i adverbials

2008-06-01T21:42:00.000+02:00

Llengua japonesa: 07.3 Demostratius adjectivals i adverbials

Llengua japonesa: 07.2 Demostratius pronoms, de lloc i de direcció

2008-06-01T21:41:00.000+02:00

Llengua japonesa: 07.2 Demostratius pronoms, de lloc i de direcció

2008-06-01T21:40:00.000+02:00

Llengua japonesa: 07.2 Demostratius pronoms, de lloc i de direcció

Llengua japonesa: 07.1 Demostratius: radicals i categories

2008-06-01T21:39:00.000+02:00

Llengua japonesa: 07.1 Demostratius: radicals i categories

Llengua japonesa: 04.1 Dissimilituds morfològiques de la llengua japonesa

2008-06-01T21:29:00.000+02:00

Llengua japonesa: 04.1 Dissimilituds morfològiques de la llengua japonesa

Llengua japonesa: 03.8.1 Elements d’enllaç: signes de puntuació

2008-06-01T21:27:00.000+02:00

Llengua japonesa: 03.8.1 Elements d’enllaç: signes de puntuació

Llengua japonesa: 01.4 Els estils lingüístics

2008-06-01T21:07:00.000+02:00

Llengua japonesa: 01.4 Els estils lingüístics

Llengua japonesa: 01.3 Origen lexical del japonès primitiu

2008-06-01T21:06:00.000+02:00

Llengua japonesa: 01.3 Origen lexical del japonès primitiu

Llengua japonesa: Japó: marc històric i cultural

2008-06-01T21:03:00.000+02:00

Llengua japonesa: Japó: marc històric i cultural

Llengua japonesa: 01.3 Origen lexical del japones primitiu

2008-06-01T21:00:00.000+02:00

Llengua japonesa: 01.3 Origen lexical del japones primitiu

Llengua japonesa: 01.2 Domini lingüístic i variants dialectals

2008-06-01T20:58:00.000+02:00

Llengua japonesa: 01.2 Domini lingüístic i variants dialectals

Llengua japonesa: 01.1 Origen de la llengua japonesa

2008-06-01T20:52:00.000+02:00

Llengua japonesa: 01.1 Origen de la llengua japonesa

Llengua japonesa: Japo: marc historic i cultural

2008-06-01T20:42:00.000+02:00

Llengua japonesa: Japo: marc historic i cultural

La llengua japonesa

2008-05-30T20:05:00.002+02:00

Dades antropològiques Els japonesos no pertanyen a una única ètnia com molts estudiosos pretenen fer-nos creure sinó que són el resultat, com la majoria de pobles moderns, de grans barreges humanes a causa de les migracions i conquestes que durant segles esdevingueren des del nord fins el sud de les costes de les seves illes. La identitat dels ainú (o ezo o emishi, com també se’ls anomenà), grup

Llengua japonesa: 01.1 Marc historic i cultural

2008-05-30T19:50:00.000+02:00

Llengua japonesa: 01.1 Marc historic i cultural